ESPECIAL 1-O · NOU ANYS DESPRÉS

«Hi érem, hi som, hi serem»: Iban Salvador i Sara Olmos, nou anys després de defensar les urnes a l’escola Severo Ochoa

El portaveu de Junts a Esplugues i la secretària d’Organització recorden el matí de l’1 d’octubre de 2017, quan van fer primera línia a la porta del col·legi, i reivindiquen un mandat que asseguren que “segueix intacte”.

Esplugues de Llobregat. L’1 d’octubre de 2017, a dos quarts de vuit del matí, l’escola Severo Ochoa es va convertir en un dels centenars de punts de votació del referèndum d’autodeterminació. A la porta, entre la gent que va arribar abans de l’alba per protegir les urnes, hi havia Iban Salvador, Sara Olmos i Josep Santacreu. Nou anys després, el portaveu de Junts per Catalunya a Esplugues i la secretària d’Organització del partit al municipi tornen a mirar-se aquelles fotografies i ho tenen clar: “hi érem, hi som, hi serem”. Els entrevistem plegats, al mateix barri on tot va començar.

— Com recordeu aquell matí?

Iban Salvador: És un dia que no s’esborra. Vam arribar amb la Sara i en Josep de matinada, amb la gent del barri que ja s’aplegava a la porta de l’escola. Hi havia nervis, però sobretot dignitat. Volíem assegurar-nos que les urnes arribessin i que la gent pogués votar. Va ser la primera vegada que vaig entendre, de debò, què vol dir un poble dempeus.

Sara Olmos: Jo recordo la por, sí, però més forta que la por hi havia la determinació. Vam fer de mur, literalment, perquè tothom pogués exercir un dret que ens negaven. Aquella escola era casa nostra, i la vam defensar com es defensa una casa.

— Nou anys després, què queda d’aquell referèndum?

Iban Salvador: Queda el més important: un mandat. Més de dos milions de persones van votar. Va ser un referèndum democràtic, legítim i vinculant. I el resultat continua sent vàlid. No ho diem per nostàlgia, ho diem perquè és la raó de ser de la nostra feina diària a l’Ajuntament i al partit.

Sara Olmos: Queda també la certesa que res no va ser en va. Tota aquella gent que va aguantar, que va tornar a casa amb les mans marcades, va escriure una pàgina d’història. Ara som aquí perquè allò va passar.

— El manifest d’enguany parla d’un mandat que no es pot deixar enrere. Què vol dir això?

Iban Salvador: Que no renunciem. Ni a l’autodeterminació, ni a l’amnistia íntegra, ni al retorn a la normalitat política de tots els represaliats i exiliats. L’Estat espanyol continua negant-nos el dret a decidir i continua perseguint gent per haver defensat unes urnes. Això és el que denunciem, nou anys després, sense abaixar la veu.

Sara Olmos: Vol dir que la independència no és un caprici ni una bandera per penjar un dia. És l’única manera de garantir el futur de la llengua, l’estat del benestar i la cohesió social. Si renunciem a això, ho perdem tot.

— Què li diríeu avui a aquella gent que era amb vosaltres a la porta de l’escola?

Iban Salvador: Gràcies, i que no va ser en va. I que no els hem fallat. Seguim treballant perquè allò que van defensar aquell matí esdevingui realitat.

Sara Olmos: Que la llavor que van plantar aquell dia encara creix. I que no estem disposats a tornar enrere.

— I a qui ara mira aquestes fotos per primera vegada?

Iban Salvador: Que s’hi sumi. La República catalana no es construirà sola. Es construeix cada dia, amb gent que hi posa la cara, com la vam posar nosaltres.

Sara Olmos: Que no tingui por de ser-hi. Nosaltres vam ser-hi sense saber què passaria. I val la pena.

No vam anar-hi per a un dia. Hi vam anar per a sempre. Hi érem, hi som, hi serem.

Fotos: Junts per Esplugues