L’estiu de 2026 es perfila com un dels més extrems de la història moderna. Un fenomen de Super El Niño —que els experts ja comparen amb els episodis més devastadors de 1982, 1997 i 2015— s’està intensificant sota la superfície de l’oceà Pacífic i amenaça de disparar les temperatures a tot el planeta. Europa, i en particular la península Ibèrica, es troben en la trajectòria d’un estiu que podria batre tots els rècords de calor.

Què és un Super El Niño i per què és diferent?

El Niño és un fenomen climàtic natural que es produeix cada dos a set anys, caracteritzat per un escalfament anormal de les aigües superficials del Pacífic tropical. Però el que es gesta aquest 2026 és diferent: les anomalies de temperatura oceànica estan assolint nivells que només s’han vist en tres ocasions des que existeixen registres instrumentals. Segons l’Agència Nord-americana d’Observació Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), la probabilitat que El Niño es consolidi entre maig i juliol és del 82%, i puja al 96% que es mantingui fins al febrer de 2027.

Els models del Centre Europeu de Predicció Meteorològica (ECMWF) projecten anomalies de fins a 3 °C per sobre de la mitjana al Pacífic equatorial, una xifra que situaria aquest episodi com el més intens mai registrat, per davant del Super Niño de 1877-1878.

Europa i Catalunya: més calor, menys pluja

L’impacte d’un Super El Niño no es limita al Pacífic. La reorganització de la circulació atmosfèrica global que provoca té efectes en cadena arreu del món. Per a Europa, i molt especialment per a la península Ibèrica, la combinació d’El Niño amb un planeta ja escalfat pel canvi climàtic apunta a un estiu marcadament més càlid del normal, amb temperatures per sobre de la mitjana a pràcticament tot el territori espanyol.

Les previsions estacionals indiquen que el senyal càlid serà especialment intens al quadrant nord-est peninsular, l’àrea mediterrània i les Balears. Catalunya es troba, doncs, en una de les zones on l’anomalia tèrmica podria ser més acusada.

Què significa per a Esplugues de Llobregat

Per als 46.000 veïns d’Esplugues, les implicacions d’un estiu extrem van molt més enllà de la incomoditat dels termòmetres alts:

• Salut pública: Les onades de calor són el fenomen meteorològic que més morts causa a Espanya. La població vulnerable —gent gran, infants i persones amb malalties cròniques— és la més exposada. Els centres d’atenció primària i l’Hospital de Sant Joan de Déu hauran de preparar-se per a un possible augment de la pressió assistencial.
• Risc d’incendis a Collserola: La combinació de temperatures extremes i vegetació seca eleva el risc d’incendi forestal al Parc Natural de Collserola, un pulmó verd que és també una infraestructura de protecció per a Esplugues i els municipis del voltant.
• Sequera i aigua: Catalunya arrossega un dèficit hídric estructural. Un estiu més càlid i sec pot agreujar les restriccions d’aigua i afectar el proveïment urbà, l’agricultura de proximitat i el verd urbà del municipi.
• Consum energètic: L’ús massiu d’aire condicionat dispara la demanda elèctrica i pot tensionar la xarxa en hores punta, amb un impacte directe en la factura de les llars i els equipaments públics.
• Nits tropicals: Les temperatures mínimes elevades impedeixen el descans nocturn i afecten la qualitat de vida, especialment en zones densament urbanitzades com el centre d’Esplugues o barris com Can Vidalet.

Una ola de calor que ja s’avança

Les alertes no són teòriques. A finals de maig, una ola de calor excepcionalment primerenca ja ha batut rècords històrics a diversos països europeus i ha causat almenys set morts a França. A Espanya, les temperatures han superat els 40 °C en nombroses localitats dies abans que comenci oficialment l’estiu meteorològic.

«No és una previsió catastrofista: és una crida a la preparació», apunten des dels serveis meteorològics internacionals. Amb un Super El Niño en camí, l’estiu de 2026 podria marcar un abans i un després en la presa de consciència sobre l’impacte local dels fenòmens climàtics globals.

Fonts: NOAA, Severe Weather Europe, ElTiempo.es, 33 Degrés. Imatge: NOAA / METSUL via 33 Degrés