Iban Salvador, portaveu de Junts per Esplugues: «La Via Augusta no pot hipotecar la mobilitat i la qualitat de vida dels veïns».
El projecte de la Via Augusta —la modificació del planejament que vol aixecar una torre d’oficines de 25 plantes a la parcel·la de Nestlé, a la rotonda Elisabeth Eidenbenz— ha esdevingut un dels grans debats urbanístics d’Esplugues de Llobregat. Junts per Esplugues hi manté una oposició frontal i ho argumenta amb tres conceptes clau: la xarxa viària ja està col·lapsada, el projecte afectarà la qualitat de vida de la ciutat, i cal modificar-lo per garantir una mobilitat que respongui a la situació real d’avui i de futur. Aquesta és l’entrevista amb el seu portaveu, Iban Salvador.
«Què és exactament el projecte de la Via Augusta?»
El govern municipal del PSC va aprovar inicialment el 26 de novembre de 2025 una modificació del planejament que, en un àmbit de 57.000 m² entre la B-23 i la Ronda de Dalt, pretén passar d’uns 43.000 m² de sostre vigent a més de 106.000 m². Això és un increment de més del 147%.
Traduït a la vida real: una torre d’oficines de 25 plantes —més de 100 metres d’alçada— a la rotonda Elisabeth Eidenbenz, 43.500 m² d’oficines concentrades a la parcel·la privada de Nestlé, i blocs d’habitatge de fins a 16 plantes. En una ciutat de cases baixes i blocs de 4 o 7 plantes, això és una altra ciutat.
«Per què Junts hi diu no? No és bo que Esplugues creixi?»
Nosaltres no som el «no a tot». Som el «sí» a una ciutat que creix de manera ordenada, a escala humana. El problema no és créixer, és créixer així: de cop, amb una densificació extrema que no té res a veure amb el que Esplugues ha estat ni amb el que la gent que hi vivim volem.
El que defensem és aturar aquest projecte tal com està i replantejar-lo. Creixement sí, massificació no.
«Un dels vostres arguments és la massificació. Què vol dir, concretament, per a Esplugues?»
Vol dir que Esplugues és el municipi més petit en extensió de tot el Baix Llobregat, i que fa anys que tenim una població estable al voltant dels 47.700 habitants. No som una ciutat pensada per créixer de manera il·limitada; som una ciutat feta a mida de les persones que hi vivim.
Aquest projecte vol concentrar en set anys una quantitat de sostre, d’oficines i de nous habitatges que multiplica per més de dos el que hi havia. I això, en una ciutat petita i compacta com la nostra, té conseqüències directes: més cotxes, més soroll, més pressió sobre les escoles i els centres sanitaris, i menys qualitat de vida per als que ja hi vivim.
I no és només això: aquest projecte afectarà la qualitat de vida d’Esplugues i els nous projectes de ciutat. Perquè quan una ciutat es col·lapsa —quan no hi ha manera de moure’s ni d’absorbir més gent—, també queden compromesos els projectes que volem tirar endavant per millorar el futur de la ciutat. És una hipoteca sobre el nostre propi creixement.
«I les comunicacions? El projecte preveu cobrir la Ronda…»
El cobriment de la Ronda es ven com la gran millora, però fixem-nos en les dades. L’estudi de mobilitat que acompanya el projecte reconeix per escrit que la xarxa viària està en col·lapse i que la rotonda Elisabeth Eidenbenz ja treballa a nivell de saturació, amb més de 15.000 vehicles al dia.
Tot i així, el mateix projecte hi afegeix més d’11.000 desplaçaments nous cada dia. És a dir: saben que la xarxa està col·lapsada, i en lloc de solucionar-ho, hi posen més cotxes a sobre. I atenció: el metro més proper és a més d’un quilòmetre, quan la llei catalana diu que cap nou desenvolupament hauria d’estar a més de 750 metres d’una estació.
I aquí hi ha un exemple ben concret del que està passant. Fa molts mesos que Junts va proposar una mesura tan senzilla com fer de doble sentit el carrer Clara Campoamor, perquè els veïns de Finestrelles poguessin evitar el col·lapse de la rotonda. Una mesura senzilla, de sentit comú, sense gran cost. El govern del PSC, encara avui, no l’ha aplicada.
Ni això. Quan ni les propostes més senzilles s’escolten, és que el problema no és tècnic: és de voluntat. Això no és planificar la mobilitat; és ignorar-la.
I aquí ho vull dir amb tota la contundència: la xarxa viària està actualment ja absolutament col·lapsada. Ara no ens podem permetre agreujar aquesta situació amb un increment d’11.000 nous vehicles diaris. Aquesta situació col·lapsarà de forma absoluta i irreversible Esplugues. No podem permetre això. És una línia vermella que no permetrem que es sobrepassi.
«Però la Via Augusta no és l’únic creixement previst, oi?»
Exacte, i aquest és el punt que volem que la gent entengui: la Via Augusta no és un cas aïllat, és una peça més d’una onada de creixement que el govern municipal està impulsant alhora.
Mentre es tramita la Via Augusta, a Esplugues tenim en marxa:
- Finestrelles: les promocions de Ca n’Oliveres (132 habitatges) i de Metropolitan House (69 de lloguer), entre d’altres.
- L’Àrea Residencial de la Montesa: més de 2.000 habitatges programats (2.105 segons l’Incasol), la meitat protegits, amb obres ja en execució.
- Can Cervera: un sector on l’Ajuntament preveu ara una gran promoció, amb xifres que es mouen a l’entorn dels 2.800 habitatges segons les darreres dades municipals.
Si hi sumem la Via Augusta —torre de 25 plantes, blocs de fins a 16 i centenars de nous habitatges—, parlem de milers de nous habitatges concentrats en molt pocs anys, en una ciutat de 47.700 habitants.
La pregunta no és si Esplugues ha de créixer. La pregunta és si tot això, de cop i sense planificació de serveis, és sostenible. I la resposta és no.
«I què passa amb les escoles i els centres sanitaris?»
Aquí hi ha el punt que menys s’ha explicat i que més ens preocupa. Si sumem la Via Augusta, la Montesa, Finestrelles i Can Cervera, Esplugues rebrà milers de nous residents en molt pocs anys.
I la pregunta és directa: on aniran a escola aquests nens? A quin CAP aniran aquests veïns? Cap d’aquests projectes aporta els equipaments educatius o sanitaris necessaris a l’alçada d’aquest creixement. Al contrari: en el cas de la Via Augusta, s’eliminen equipaments esportius públics per destinar-los a habitatge.
No es pot anunciar una onada de milers de nous habitatges i no dir ni una paraula sobre com es dimensionaran les escoles i els CAP. És governar d’esquena al veïnat: primer es creix, i els serveis… ja veurem.
«Però el projecte promet 256 habitatges protegits. Això no és una bona notícia?»
Ho seria si fossin de veritat. Però mirem què hi ha darrere. La majoria del nou sostre no és habitatge protegit: són 43.500 m² d’oficines i habitatge lliure.
L’habitatge protegit s’està fent servir com a coartada per justificar una operació que, segons el propi estudi econòmic, està pensada perquè sigui «rendible per als promotors privats». L’habitatge assequible ha de ser un compromís real, no un esquer.
«I com s’ha tramitat tot això? La gent ho sabia?»
Aquest és un altre dels problemes greus. El període d’informació pública va ser d’un mes, en plenes festes de Nadal, amb un nom —«Via Augusta»— que no identifica l’àmbit real (el projecte ni tan sols toca aquest carrer), i sense cap sessió informativa per al veïnat afectat.
A més, el projecte no s’ha sotmès a l’avaluació ambiental que la llei exigeix per a una modificació d’aquesta magnitud. I aquí hi ha un precedent molt clar: l’any 2021, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va anul·lar una modificació puntual a Esplugues exactament per aquest mateix motiu.
O sigui: pressa, opacitat i defectes jurídics de fons. Així no es governa una ciutat.
«Què proposa Junts, concretament?»
Proposem cinc coses molt clares:
- Aturar la modificació tal com està plantejada.
- Reduir la intensitat i les alçades a una escala de barri — no una torre de 25 plantes, no blocs de 16.
- Dimensionar primer els serveis: abans de créixer, que hi hagi escola, CAP i mobilitat garantits.
- Dotar la ciutat d’una xarxa viària real: exigim que es modifiqui el projecte per garantir que la xarxa viària doni resposta a la situació real d’avui i de futur.
- Decidir-ho amb el veïnat, amb un procés de participació real, no amb un tràmit fet d’amagat en festes.
«Hi ha un malestar de fons entre els veïns de tota la vida. Què els diries?»
Els diria que els entenc. Perquè el que està passant no és només urbanisme: és una cosa més profunda.
Els veïns de tota la vida veuen com el seu poble canvia de cara, i no sempre per a millor. Veuen com s’aixeca una torre de 25 plantes on abans hi havia la seva escala humana; com se’ls tanca el carrer; com se’ls col·lapsa la rotonda. I senten, amb tota la raó, que se’ls està prenent una cosa que no es mesura ni en metres ni en euros: l’ànima d’Esplugues.
Perquè Esplugues no és un lloc on es viu: és un lloc on es fa vida. L’ànima d’Esplugues és el seu comerç de tota la vida, que és el cor econòmic de la ciutat. Són les seves entitats, que són el cor i l’ànima de la vida comunitària. És la seva llengua, la seva cultura, la seva història: el cor de la nostra identitat. És la seva gent, que se sent el cor de la ciutat.
I tot això, el PSC ho està posant en risc. Perquè una ciutat que creix sense planificació, sense serveis i sense escoltar els seus veïns acaba perdent el que la fa única. Acaba sent un dormitori de Barcelona, i no una ciutat amb identitat pròpia.
Aquest disgust no em sorprèn: l’entenc, i el comparteixo. I per això em presento. Perquè Esplugues mereix un govern que la torni a posar al centre — al cor de la ciutat, que és on sempre ha estat. I el cor no s’atura.
«Missatge final per als veïns d’Esplugues?»
Esplugues és una ciutat que ens estimem, i que ha crescut bé perquè ho ha fet a mida de les persones. El que està en joc ara és si volem continuar sent així, o si deixem que decideixin per nosaltres uns interessos que no són els nostres.
Nosaltres tenim clar el model: una ciutat a escala humana, amb habitatge assequible de veritat, serveis dimensionats i veïns que decideixen. I això comença per dir no a aquesta onada de creixement sense planificació, i no a la Via Augusta tal com està plantejada.
Perquè Esplugues no és un lloc on es viu: és un lloc on es fa vida. Els veïns som el cor d’Esplugues. I, mentre ens movem, no hem de descuidar mai l’ànima del municipi.
Foto: Junts per Esplugues.