En el darrer any, segons les dades facilitades, el 92% dels robatoris a Catalunya han quedat impunes.
La iniciativa permetrà que els ajuntaments es puguin personar contra els delinqüents reincidents.
La tramitació de la proposició de llei sobre multireincidència presentada per Junts ha estat aprovada avui per una àmplia majoria al Congrés dels Diputats. La iniciativa legislativa té com a objectiu posar fi a la impunitat dels delinqüents multireincidents. A més, la proposta té com a finalitat dotar el sistema judicial i els cossos de seguretat d’eines legals més efectives per garantir que els qui delinqueixen de manera repetida acabin tenint les conseqüències legals.
Aquesta llei vol combatre la impunitat d’aquells que, tot i haver estat detinguts desenes de vegades per delictes com furts o protagonitzar baralles, són posats en llibertat de manera immediata. “En el darrer any, segons les dades facilitades, el 92% dels robatoris a Catalunya han quedat impunes, és a dir, sense cap condemna. Aquesta situació ha generat un sentiment d’inseguretat entre la població que creix dia rere dia, alimentat per la percepció que els delinqüents habituals no pateixen conseqüències reals. Encara més preocupant és la dada que gairebé el 40% dels robatoris amb violència que es cometen a tot l’estat espanyol passen a Catalunya, un fet que posa de manifest la gravetat de la situació en el territori”, ha denunciat la poraveu al Congrés, Miriam Nogueras, que ha fet aquestes declaracions acompanyada de l’alcalde de Vic, Albert Castells, el de Manlleu, Arnau Rovira, el de Calella, Marc Buch i l’alcaldessa de La Granadella, Maria Elena Llauradó.
La diputada Marta Madrenas, que ha defensat la proposició de llei, ha explicat que “un 41% dels furts a Catalunya són de telèfons mòbils. L’any 2023 només a Barcelona se’n van furtar 31.000. Aquests furts queden sovint sense quantificar perquè el seu valor va més enllà del propi dispositiu. Contenen dades d’identitat, salut, econòmiques, documents sensibles, targetes bancàries que generen un perjudici enorme per a la víctima, impossible de quantificar pels perits”. Per això es proposa que es consideri com un furt agreujat. Per aquest motiu, una de les modificacions proposades al Codi Penal inclou l’ampliació de l’article 235 per cobrir de manera explícita els furts de dispositius electrònics, sobretot els telèfons mòbils, que representen gairebé el 70% dels furts.
La iniciativa també ha de permetre que els ajuntaments es puguin personar contra els delinqüents reincidents. La reforma del 2022 preveia penes de presó per a més de tres furts, però no s’aplica de manera efectiva degut a dificultats per acreditar el valor dels furts i la lentitud dels processos judicials.
El sistema judicial està desbordat, amb judicis per multirreincidència que s’endarrereixen fins a 10 mesos, quan haurien de celebrar-se en 15 dies. És per aquest motiu que la proposta també inclou un augment del nombre de jutges d’adscripció territorial a Catalunya, passant de 35 a 70, perquè la justícia sigui ràpida i efectiva.