Arribo abans de les nou i només hi ha Núria Arrufat a sota d’una carpa que no sabem si es la del CADE. Algú de la organització li ha dit que “Els feriants, paguen!” com volguen dir que el CADE, com entitat municipal que va de franc, no te dret a res…

Com veig que només hi dos cadires, en vaig a buscar tres més i les porto. Arriben Plàcid Maria, Marta Galtés, Teresa Rosell i totes les sonyores demanen “on son les taules?”. La informació que tenim es que ens “toquen” dos carpes, tres taules i valles d’obra per penjar-hi els quadres; però momés hi ha una carpa i res més. Els problemes de sempre i el Xavier Ribó no ha arribat…

Van arribant més socies i socis i no es resolt res. Finalment arriba Xavier i es comence a moure: Tot seguit ens porten (a un altre lloc molt proper) tres carpes i quatre taules i ens diuen que les valles arribaran de seguit. Comencem a organitzar-ho, es a dir, les socies “joieres” comencen a organitzar-ho i la veritat es que no ho fan malament. Finalment elles estan a primera línia (ho necessiten) i les valles queden un xic desviades, però amb prou espai perquè el visitants puguin passar a veure els quadres.

Un cop som tots al lloc, passo revista i veig a les “joieres” i assimilades Núria Arrufat, Teresa Mujal, Teresa Rosell, Marta Galtés i (rar complement) Carme Miracle amb una parada de “sabons d’olor” tot i que també porta algun quadre com fa Teresa Mujal. Els pintors son Maria Lluïsa Colomé (aquarel·les), la nova socia Loreto Montané (una romàntica visió de Budapest), Fernando Alegría (dos aquarel·les i uns acrílics), Joaquín Personal (dos olis), Jordi Mercadé (engauny més d’hora que habitualment amb dos olis), Plàcid Maria (amb forces olis bastant grans i algun que ha deixat al cotxe), Pere Pahissa (amb una colla de paissatges “des de la porta”, una miniatura i més obres al cotxe), Xavier Ribó (a la tarde amb un dibuix “post-realista”) i mago amb una aquarel·la de llimones i un pastel d’un enxaneta).

Un número apart ens el monta Juana Ruiz, que arriba massa tard i ja no hi ha espai a les taules. Es queixa de la seva parella que no ha volgut agafar un taxi i acaba disposant d’una carpa per ella sola on, amb molta voluntat, es monta l’exposició dels seus poroductes. Tots acabem amics.

Arriba Iban, director de la página web “esplugues.com”, saluda i al presentar-li a Plàcid i a Pere, veient les seves obres decideix fer-lis una entrevista per la televisió. Tots dos estan encantats i, salvant algun enrenou sorollós causat per la “xaranga” de tamborilers, es fan les dues entrevistes que es podran veure a “esplugues.com” en un parell de dies.

Joaquín em porta un retrat que li havia fet el seu net Daniel, de cinc anys… Quedo marevellat i el penjo a l’exposició com “artista invitat” a més de fer-li una fotografia especial per poder-lo presentar. Potser estem descubrint un nou Picasso!
A l’hora de penjar els llums, passa com sempre: Tothom les vol més a prop… El qui resolt el problema es, com sempre, Xavir Ribó que porta més llums i aconsegueix il·luminar fins i tot els quadres que quedaven a fora de les carpes. Tothom content i hi ha prou bon ambient per felicitar-nos tots les festes de Nadal amb una copa de cava i unes pastes que proporciona el Xavier de part del CADE. Bon Nadal!