Aldous Huxley va escriure “El mundo felíz” novel·la de ciència ficció, que entre moltes coses criticava la propaganda utilitzada per a la política. La Revista de balanç del Pont Esplugues especial Can Vidalet, i editada el desembre de 2018, respecte les millores realitzades sobre
La Revista de balanç del Pont Esplugues especial Can Vidalet, i editada el desembre de 2018, respecte les millores realitzades sobre el pla de millora 2008-2018, en el barri de Can Vidalet, reflecteix fidelment el que passa en la novel·la de Huxley. Però la realitat és tossuda, la realitat no es fum, la realitat es queda adherida a les parets de la història, i del dia a dia de les persones i d’altres coses que conformen, en aquest cas la societat espluguenca.
El que succeeix a Can Vidalet, malgrat el pla de millores esmentat, no hi ha un pla pel desenvolupament d’un programa d’habitatges socials amb uns lloguers assequibles i proporcionals d’acord amb les necessitats dels veïns/es d’aquest barri, i a la fi afecta també a tota la ciutat d’Esplugues, quan només un pressupost municipal de 250.000 € és per a la reserva d’habitatge social, ja que aquest equip de govern municipal li és prioritari invertir més de tres milions d’euros en acabar l’auditori , que en el dret dels ciutadans/es menys afavorits de la nostra ciutat a un habitatge digne.
A Can Vidalet hi ha voreres que estan en mal estat i poden provocar per la seva degradació accidents entre els vianants, sobretot els de més edat per la dificultat en la mobilitat.
Can Vidalet és un barri amb una alta contaminació acústica. Un gran provocador de la contaminació acústica, degut a una fatal gestió, és el camp de futbol Molí a causa de les jornades maratonianes de partits de futbol i que s’intensifiquen els caps de setmana on el públic que assisteix als partits acaben amb les “borratxeres “ de torn per la permissivitat en el consum d’alcohol en aquesta instal·lació esportiva, la qual està situada a menys de 18 metres dels pisos que estan a la vorera de l’accés al camp de futbol.
Més contaminació acústica i incivisme és a la Plaça Blas Infante quan per la nit es converteix en centre de borratxeres, baralles, cridòries, drogues, brutícia, etc. fins a altes hores de la matinada amb la conseqüent molèstia insuportable per al descans del veïnat .
Fem esment de l’agonia i mort del comerç de barri, d’aquell que en diem , de tota la vida ha desaparegut. Actualment subsisteixen els bars i súpers regentats per , xinesos, pakistanesos , marroquins, oberts fins ben entrada la nit, tot i que no tenim res en contra , però ens crida l’atenció.
A Can Vidalet , es produeix un excés de despesa en la neteja de la via pública, provocada en gran part per la mala praxi i comportament incívic de salubritat , per alguns veïns/es que tiren deixalles i deixen les escombraries a la via pública fora dels contenidors habilitats per la brossa sense ser sancionats, però es clar, pel govern municipal són vots. Com a mostra tenim la cruïlla entre els carrers Pere Galvany i Pubilla Casas.
S’ha inaugurat i posat en funcionament el carril bici entre esplugues i Barcelona. A can Vidalet un barri d’uns 17.000 habitants amb un trànsit de vehicles molt dens, el qual no disposa de carril bici que connecti amb el que s’ha inaugurat recentment . Amb carrils bici aclariria les voreres de bicicletes i patinets elèctrics, cada dia més presents a la nostra ciutat .
Fem esment d’uns horts no regulats, on reina la brutícia, el mosquit tigre i d’altres insectes perjudicials per la salut dels veïns/es del barri. Uns horts on fins ara i corria una sèquia a l’aire lliure amb els conseqüents problemes de insalubritat, i on s’hi dóna el barraquisme. Però seguim.
Amb la construcció d’un nou centre sociocultural i esportiu on sembla ser que l’equip de govern s’ha oblidat d’equipar-ho amb una piscina coberta, que tanta falta fa tant al barri de Can Vidalet com a la resta d’Esplugues ja que hi ha dèficit d’aquest tipus d’instal·lació .a la ciutat.
A Can Vidalet també hi ha la necessitat d’una residència pública per a la tercera edat. Actualment s’està recollint signatures per a la seva construcció.
En el mon de Huxley, només falta el consum de “soma” , tot i que la seva ingesta està acotada a la temporada d’eleccions, la qual és a base de “migas” , sardines … etc., que alguns polítics lliuren als veïns/e per aconseguir vots.
Santi Asensio Diago
Responsable de Moviment d’Esquerres de Esplugues de Llobregat