La persona
«Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre
i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva
sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa
m’ha fet conèixer, d’alguna manera, totes les oscil·lacions d’un
estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar
absolutament de tot, he passat a ser propietari d’un pis i titular
d’una llibreta en una Caixa d’Estalvis;
en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç
més que d’aconseguir la misèria de l’electrodomèstic».
La nova pobresa.
Francisco Candel Tortajada va néixer el 31 de maig del 1925 a Casas Altas, Racó d’Ademús, al País Valencià, un poblet de muntanya, des d’on va emigrar quan era un nen de dos anys amb els seus pares. Va viure a les Cases Barates del grup Eduardo Aunós, que ja no existeixen i que inspirarien el seu gran llibre Donde la ciudad cambia su nombre.
Va estudiar a una escola del temps de la República de la qual sempre ha conservat molt bon record. Aquesta experiència l’ha reflectida en un dels seus llibres, Les meves escoles, com també ha fet amb les vivències de la guerra civil: els bombardeigs que surten a Han matado un hombre, han roto un paisaje, o la crema de les esglésies de Port i Can Tunis a Història d’una parròquia i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l’inici d’una autobiografia.
Sempre diu que no és un escriptor en català, però que se sent molt català. No es un català de naixement, sinó de sentiments.
L’escriptor
Ha escrit novel·les, contes i assaig, però també un bon grapat d’articles i reportatges publicats en diversos diaris i revistes, des que dibuixava la capçalera de la revista Ideal, del barri de Can Tunis, fins ara mateix, que escriu al diari Avui i també a La Marina, revista dels barris que envolten la Zona Franca, on viu de sempre l’escriptor.
Gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola a la regió barcelonina de mitjans de segle XX, amb la qual s’identificà: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el senado (1979).
La fama li va arribar a Candel el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, que li va publicar aquell editor enyorat que va ser Josep Janés. L’escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, va ser un valor afegit, però el va dur a dissimular en el futur els noms fins i tot de barris i carrers. Port seria Castell i la SEAT, als nous llibres, esdevindria l’ANSA. Res de nou: va fer com Puig i Ferreter quan a la novel·la Servitud va dissimular La Vanguardia dels anys deu sota el nom de La Llanterna.
Entre la seva obra creativa cal destacar: Échate un pulso, Hemingway (1985), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987), Les meves escoles (1998), Petit món (1999), Els altres catalans del segle XXI (2000), El sant de la mare Margarida (2001).
L’obra
Es difícil destriar, en l’obra de Francisco Candel, el que son memòries del que són novel·les. De fet, en tots els seus llibres la component autobiogràfica és essencial. Pot ser una solució de compromís considerar-lo més un cronista que un novel·lista. Per això la seva obra és indispensable per als historiadors de la Barcelona del franquisme.
Els últims anys s’han publicat molts llibres de memòries de gent que va viure els anys quaranta. En general, els qui els escriuen són persones de famílies benestants que, per això, ofereixen informació sobre una part de la vida quotidiana d’aquells anys. Sabem moltes coses sobre els nois de Sarrià que estudiaven als jesuïtes, però molt poc sobre els fills dels pagesos o dels obrers que visquessin en zones rurals o en barris marginals de les grans ciutats. El llibres de Candel són un testimoni de valor incalculable, no solament per la descripció d’uns paisatges i d’unes formes de vida, sinó sobretot per poder fer la història de les mentalitats i dels sentiments pels quals cada vegada més s’interessen els nous corrents historiogràfics.
Us convidem a llegir l’article Candel, materials per a la història escrit per Jaume Fabre a La Veu del Carrer (2005).
Bibliografia candeliana
No ens ha resultat fàcil elaborar la present bibliografia, que ha acabat agrupant 51 títols dels 56 que ha publicat Paco Candel, segons la seva companya Joana Gardés. Alguns d’ells, amb doble edició, en català i castellà.
Les obres Donde la ciudad cambia su nombre, Han matado un hombre, han roto un paisaje i Els altres catalans superen cadascuna d’elles les vint edicions. No relacionem aquells llibres col·lectius.
L’obra de Candel és molt prolífica i deixem de banda el seu important treball com a periodista, encara que alguns dels títols publicats son recopilacions d’aquests treballs realitzats a pràcticament tots els diaris de la nostra ciutat i a desenes de revistes i publicacions.
Només ens queda senyalar que no poques obres estan ja descatalogades i, per tant, no es poden trobar a les llibreries. Sempre queden les biblioteques i el mercat de Sant Antoni.
El polític
Simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l’Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l’Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC i es va fer càrrec del departament de Cultura. Des d’aquest càrrec va veure com la seva tasca era boicotejada en un clima en el que es preveia el capgirament de la transició democràtica (Un Ayuntamiento llamado ellos, 1994).
Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta obra inspirà en bona part la línia del catalanisme majoritari iniciada per l’Assemblea del Principat (1971), que apostà per la integració dels nouvinguts.
Cronologia política
1977-79: Senador per l’Entesa dels Catalans, a proposta del PSC i PSUC. Va treure 1.280.928 vots. Ha explicat l’experiència a «Un charnego en el Senado».
1979: Regidor de Cultura (PSUC) a l’ajuntament de l’Hospitalet.
1985: Homenatge del PSUC a Candel en la festa de Treball.
2003: Candel dona suport públic a la candidatura municipal d’Esquerra Republicana.
Declaracions d’en Paco Candel al 65 Aniversari del PSUC (21 de juny de 2001)
«Jo no he militat mai en el PSUC, però he sigut un fan del PSUC. Crec que he complert com el més conspicu militant. Quan jo vaig publicar Els altres catalans vaig rebre una invitació de París invitant-me a donar una conferència sobre el tema. Jo sortia a l’estranger per primer cop, i em vaig trobar allà tota la gent del PSUC que estava a l’exili. Primer em vaig quedar una mica espantat, vaig pensar «on has anat a parar?» (Jo havia de tornar després a Espanya, etc.). Vaig conèixer personalment Gregori López Raimundo, Teresa Pàmies, Germinal Ros, Margarida Abril, el seu marit… en fi, quantitat de gent, tan bones persones, tan abnegades, tan entregades a una causa i a un ideal, quan jo tenia el clixé que ens havia donat el franquisme -encara que no me’l creia-, que deia com eren de dolents els comunistes.»
Us convidem a llegir un fragment de l’entrevista que Victoria Hita li feu per al número 128 de la revista Capçalera.
DISTINCIONS
Medalla d’Or de la Generalitat 2003
Paco Candel ha rebut aquesta distinció en un acte celebrat al saló Sant Jordi del Palau el 4 de setembre de 2003. Després de la glossa que l’escriptor Pere Baltà ha fet de la seva obra, clau per interpretar el món de la immigració a Catalunya, el president Jordi Pujol li ha imposat la Medalla d’Or de la Generalitat, la distinció més important del govern català, que fins ara n’ha lliurat divuit.
La medalla vol reconèixer l’obra literària del narrador i la seva defensa de la cohesió de la societat catalana com un sol poble. Candel «és un dels pioners en la defensa dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya, amb independència del seu origen». La seva obra literària, «amb un clar esperit de denúncia, ha permès conèixer de prop la realitat social» en totes les seves obres.
Medalla d’Honor de Barcelona 2004
L’Ajuntament de Barcelona, en un acte celebrat al saló del Consell de Cent, a atorgat a Paco Candel la Medalla d’Honor de Barcelona «per la seva trajectòria de ciutadà compromès, cívic, solidari, valent davant del poder i a favor dels marginats». Li ha imposat la Medalla d’Honor de Barcelona l’alcalde de la ciutat, el Sr. Joan Clos
Premis Ciutat de L’Hospitalet 2000
A la sisena edició dels Premis Ciutat de L’Hospitalet, amb motiu de celebració del 75 aniversari del Títol de Ciutat concedit el 1925 per Alfons XIII, el Premi d’Honor Ciutat de L’Hospitalet va ser atorgat a Francesc Candel. Regidor al primer Ajuntament de L’Hospitalet (79-83). Escriptor i periodista que ha denunciat la dura realitat dels anys 50 i 60. Va néixer l’any 1925, quan L’Hospitalet va rebre el títol de ciutat.