A les finques on no es fa un manteniment acurat es produeix una gran proliferació del mosquit tigre, que aquest any ha avançat la seva arribada al mes d’abril i amenaça amb que la seva presència aquest estiu sigui major que en anys anteriors. Dels 947 municipis catalans, el mosquit tigre ja està present en 170 (un 18%), segons dades de finals del passat any, pel que amb tota probabilitat la xifra serà avuimajor.

Un mica d’aigua -10 centímetres cúbics-, una temperatura superior a 10 graus i set dies són suficients perquè es desenvolupi el més agressiu dels mosquits. I, mentre que el fumigat del clavegueram és una responsabilitat municipal, les cases són com un petit fèu on cadascun ha d’exercir la prevenció.

Poques eines existeixen per a plantar cara als afilats i precisos agullons dels mosquits tigres. De res serveixen les tècniques clàssiques en el control dels insectes. L’única manera de frenar una plaga cada vegada més estesa -per l’àrea metropolitana de Barcelona, fonamentalment, però també per Girona i Tarragona- passa per evitar la seva reproducció. I, per a això, és fonamental el paper de les víctimes dels molestos abcessos causats pels insectes. És especialment crucial, alerten els experts, la labor dels veïns d’urbanitzacions, sobretot dels quals tenen una segona residència, llocs no gaire habitats on el aquest insecte campa a plaer.

És un treball que «hem de fer alguna cosa tots junts», reconeix la responsable de la unitat de salut ambiental de la Diputació de Barcelona, Pilar Serrano. «Prevenció i control no és només una missió de les administracions públiques, sinó de les accions ciutadanes; la suma d’esforços ens pot permetre limitar l’expansió del mosquit tigre i determinar que el llindar de la seva població superi les molèsties que ens ocasiona la resta de mosquits autòctons», afegix.

El tigre conviu amb els mosquits nadius, que només piquen al vespre. L’activitat diürna del mosquit tigre és un altre dels motius pels quals s’ha guanyat tan temible fama.

Els municipis demanen a crits ajuda contra les plagues. La Diputació de Barcelona, a través del Servei de Salut Pública, dóna suport econòmic i tècnic als ajuntaments. Dels 311 consistoris de la província, 221 rebran aquest any finançament per a activitats preventives de sanitat ambiental.

La manera que els ajuntaments justifiquen la inversió en el fre de plagues és «a través de factures i memòries de les activitats realitzades», apunta Serrano, qui afegix que la Diputació també posa a l’abast de l’administració local una exposició itinerant sobre el mosquit tigre, un conte i material didàctic per a les escoles. En paral·lel, la Generalitat ha creat una comissió interconstitucional per a recollir propostes tècniques de prevenció.

«Es tracta de conscienciar a la gent», indica Serrano, qui rebutja «culpabilitzar o posar responsabilitat afegida» a les víctimes de les picades. La campanya de sensibilització pretén calar en urbanitzacions, com les de Castelldefels, on els endolls antimosquits, els repelents i les mosquiteres són béns preuats i lluïxen esplendorosos en prestatges principals de comerços grans i petits.

En barris residencials com Bellamar o Montemar, a Castelldefels (Baix Llobregat), temen una tornada a les plagues de mosquits sofertes en els anys 60, quan el tigre encara no havia arribat A Catalunya (ho va fer en 2004, a Sant Cugat del Vallès). Conta la llegenda que una fumigació massiva, amb helicòpters i avionetes, va assolir acabar amb aquelles invasions. A Esplugues no ens en lliurem per tanta vegetació com tenim, i que cal regar.

Però no va ser així, segons subratllen des del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. «Seria un perill per al medi ambient i per a les persones», coincideixen fonts de la Diputació, que qualifiquen la fumigació com «tòxica i inútil» i animen als veïns a controlar els focus en les propietats privades.

Font: Héctor Marín. El Mundo.
Traducció: R.C.M.