Ceràmica que parla del #1714. #esplugues

20140730-082156-30116314.jpg
L’associació Ceramistes de Catalunya exposa una trentena de peces de la vida domèstica del segle XVIII.

[ElPuntAvui] L’entitat, que fa una mostra anual a Esplugues, ha volgut commemorar així el Tricentenari.

L’associació Ceramistes de Catalunya ha volgut retre el seu particular homenatge als actes del Tricentenari i ho ha fet de la millor manera que sap: recopilant peces de ceràmica a l’entorn del 1714 per exposar-les al públic. I ha triat l’espai que tracta més bé la ceràmica des d’un punt de vista museístic: el Museu Can Tinturé, al centre d’Esplugues, on es podrà veure l’exposició fins a l’octubre. Es tracta d’una mostra de 37 objectes de tipus domèstic com ara peces de vaixelles, estris de cuina i d’higiene personal. Una manera d’imaginar la vida de l’època. “Totes les èpoques i objectes tenen el seu encant, que rau a saber per a què s’usaven i a imaginar les vivències que hi ha darrere les peces”, explica Alfons Romero, director de l’associació, que cada any fa una mostra diferent a Can Tinturé.

En l’exposició es poden veure diversos tipus d’atuells que permeten distingir els estils que predominaven entre les classes benestants i les humils. Els més adinerats es podien permetre l’anomenat estil Pisa: peces de coberta blanca sobre la qual es dibuixaven motius en blau provinent de sals de cobalt. Plats, plates de servir i gerres de vi, entre les quals destaca una peça que commemorava l’arribada de l’arxiduc Carles a Catalunya el 1905. Es tracta d’una plata en què es pot llegir “Viba Carlos” (sic) i on apareix l’àliga bicèfala, emblema de la casa dels Àustries. Les classes humils, en canvi, s’havien de conformar amb peces de terrissa, cosa que no vol dir que no estiguessin igualment decorades, en aquesta ocasió amb òxids de metalls i argiles de colors diversos. La mostra recull peces que han arribat als nostres dies com ara gerres, morters, cànters de vi i càntirs d’aigua. D’altres han quedat en desús, especialment els estris associats a una època en què ni l’aigua ni la llum eren corrents.

Romero destaca un aiguamans, “una mena de dipòsit que es penjava a la paret amb una petita aixeta per on sortia l’aigua i que es posava als menjadors per rentar-se les mans”. També els diferents tipus de llànties i les olles que es penjaven sobre el foc, els tupins que s’acostaven a la llar i els gibrells de grans dimensions per a tota mena d’usos, així com mamadores per donar líquids als malalts i un bací que podia servir com a orinal i com a paridora: “La dona es posava a la gatzoneta i el recipient servia per recollir els líquids del part”, explica Romero.

El president de Ceramistes de Catalunya explica que Barcelona, Reus i Lleida eren els grans productors de ceràmica de l’època, sobretot de l’estil Pisa. I destaca el bon estat en què han arribat moltes de les peces, un fet afavorit per l’ús que la ceràmica de rebuig tenia per a la construcció. “Els objectes que tenien algun defecte s’usaven per farcir els terços de les voltes de les cases i això ens ha permès recuperar moltes peces i datar-les de manera precisa”, explica Romero. Per exemple, alguns objectes de la mostra han estat peces de construcció de cases datades el 1714. Les peces les han aportat els socis de l’entitat, i en bona part es tracta d’herències familiars.