Testimonis, l’alcalde Eduard Sanz i tertulians debaten al programa sobre el crim del 2 de maig, les alertes veïnals ignorades i el debat entre brot psicòtic, seguretat i discursos d’odi
Esplugues de Llobregat, 5 de maig de 2026
Tres dies després que una jove veïna del barri de Finestrelles fos assassinada a ganivetades en ple carrer Joan Miró, El Matí de Catalunya Ràdio s’ha desplaçat aquest dimarts al municipi per parlar amb testimonis directes, entrevistar l’alcalde Eduard Sanz i obrir un debat amb periodistes i tertulians. El resultat: un programa de 24 minuts que ha posat damunt la taula preguntes incòmodes sobre alertes veïnals ignorades, la tensió entre dades objectives i percepció d’inseguretat, i la disputa política pel relat dels fets.
«Va trencar el vidre del conductor»: el testimoni d’un veí que va viure l’atac
Un dels moments més colpidors del programa ha estat el testimoni d’un veí que es trobava al cotxe en el moment de l’atac. Segons ha relatat, va veure la dona ferida a terra i, en intentar auxiliar-la, l’agressor es va girar contra ell: «Va trencar el vidre del conductor», ha explicat. L’home, visiblement afectat, ha descrit com va intentar protegir-se mentre l’atacant colpejava el vehicle.
L’entrevistadora del programa li ha expressat el reconeixement: «Gràcies per compartir-ho. Una abraçada molt gran.» La víctima, segons ha transcendit, no tenia família directa a Catalunya —els seus pares es troben a l’estranger—, cosa que afegeix una dificultat afegida als tràmits de repatriació del cos.
«Com a mínim dos avisos i no van venir»: el veí que va alertar la policia
L’Héctor, un altre veí del barri, ha estat contundent. Durant setmanes, ell i altres residents havien vist l’home deambulant per Finestrelles amb un comportament amenaçador. «No era una sospita. Realment feia setmanes que aquest senyor estava pel barri», ha afirmat. Segons el seu relat, «un dels veïns feia setmanes que havia avisat a la policia, perquè el va veure molt agressiu pel carrer.»
Preguntat per quants avisos es van fer, ha respost: «Com a mínim, dos. I en dues ocasions amb unes quantes setmanes, i aquí no va venir ningú.»
L’Héctor ha detallat un comportament que descriu com «molt agressiu. La gent que passava pel carrer, qualsevol persona l’intentava atacar, cridava». L’home, segons el testimoni, ensenyava el ganivet obertament i portava una tovallola que utilitzava com a tècnica de defensa en cas de baralla amb arma blanca: «Aquesta tovallola no era pas per ajudar-se. Era un escut. S’utilitza una tovallola o un llençol com a protecció quan tens una baralla amb un ganivet o amb un punyal.»
La indignació del veí amb la resposta institucional ha quedat palesa: «Sempre prometen moltes coses, però al final estem en un cul de sac. Una patrulla de barri, una visita diària, això no existeix.»
L’alcalde Eduard Sanz: entre la calma i les dades
L’alcalde d’Esplugues, el socialista Eduard Sanz, ha intervingut per confirmar les línies mestres de la investigació: «S’ha descartat que fos un cas de violència masclista. No ha sigut un atemptat gihadista.» També ha desmentit «una qüestió que havia circulat per les xarxes sobre la minoria d’edat» de l’agressor: «tampoc no és el cas.»
Preguntat per les mesures davant la inseguretat, Sanz ha explicat que l’Ajuntament treballa en «un pla de vigilància a la ciutat, amb càmeres, amb una unitat de policia de barri, de proximitat» i ha assegurat que «estem treballant per evitar al màxim que es puguin repetir situacions com aquestes, que no són gens habituals a la ciutat.»
Sobre la tensió entre la por veïnal i les estadístiques, l’alcalde ha admès: «Moltes vegades hi ha una realitat: les percepcions són unes i després la realitat són unes altres. Hi ha una sensació d’inseguretat perquè els veïns i veïnes surten al barri, tenim un hospital de tercer nivell… Però aquesta mort que hi ha hagut ens esperona. Hem de viure la realitat que és i a partir d’aquí seguir treballant. La prioritat és transmetre tranquil·litat absoluta als veïns i veïnes.»
El debat: protocol fallat, extrema dreta i responsabilitat
La tertúlia posterior ha obert diversos fronts.
El primer tertulià ha assenyalat la clau del cas: «Allò que m’ha sobtat més és si realment van trucar diverses vegades a la policia municipal. Perquè aquí no estem parlant d’un marc d’història, sinó d’una qüestió concreta: diversos veïns que durant setmanes veien venir un problema greu i que no van ser atesos com correspondia, perquè algun protocol va fallar.»
Una periodista de la taula ha elevat el to. Citant les seves fonts, ha afirmat que «cada dia hi ha no menys de dos apunyalaments a Barcelona que no surten als mitjans de comunicació.» Ha advertit que atribuir-ho tot a la salut mental «també és criminalitzar els malalts mentals» i ha denunciat una «política de seguretat que és un desastre» que, segons ella, deixa els policies sense marge d’actuació: «Per què creus que la policia no hi van anar? Perquè probablement sabien que si hi anaven, ficarien un marrón, els renyarien. No hi ha un marc polític que ho empari.»
La rèplica ha arribat des de la moderació: «La responsabilitat passa, primer de tot, per no dir una paraula de més del que no sabem.» Una altra veu ha posat l’accent en l’atenció a les víctimes —la família, els tràmits de repatriació, l’acompanyament psicològic— i ha alertat sobre la instrumentalització política: «Aquest cas és molt il·lustratiu de com l’extrema dreta s’afanya a construir immediatament un relat interessat, per instrumentalitzar el dolor i la tragèdia. El que busquen és convertir un crim particular en una prova general, per criminalitzar tot un col·lectiu.»
I ha afegit un advertiment: «El problema és que no sabem si les persones que han consumit aquella informació falsa reben després les dades reals o es queden amb la mentida. Precisament, l’extrema dreta aprofita aquests moments de dolor, de ràbia, perquè és en aquests contextos quan, si les administracions no donen resposta, es facilita l’acceptació de discursos extrems.»
El tancament ha tornat al cor del problema: «El que m’ha resultat més xocant és que aquí hi havia una persona que durant setmanes passejava amb símptomes evidents de risc pels altres per un barri i ningú va fer res. La resposta de l’alcalde sembla insuficient.» I ha sentenciat: «L’única manera que tenim de tranquil·litzar la gent quan passa una cosa així, a banda d’acompanyar les víctimes, és explicar si ha fallat alguna cosa i no treure les potes del foc. Perquè si l’alcalde sap les responsabilitats i no ho explica, la sensació d’inseguretat augmenta.»
Cronologia d’un cap de setmana negre
- Dissabte 2 de maig, ~11:00 h — Un home magrebí apunyala mortalment una jove d’origen asiàtic al carrer Joan Miró (Finestrelles, Esplugues). Fereix lleument un home de 50 anys que intenta auxiliar-la. Fuig caminant per la Diagonal amb el ganivet a la mà.
- ~12:00 h — Detingut pels Mossos a l’entrada de Barcelona, després d’amenaçar els agents amb l’arma blanca.
- Diumenge 3 de maig — L’Ajuntament decreta dos dies de dol. Vox i Aliança Catalana qualifiquen els fets de terrorisme gihadista.
- Dilluns 4 de maig — La consellera d’Interior, Núria Parlon, descarta el mòbil jihadista i apunta a un «brot psicòtic». Concentració ciutadana davant l’Ajuntament amb centenars de veïns. Hi assisteixen el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret.
- Dimarts 5 de maig — El detingut passa a disposició judicial. El Matí de Catalunya Ràdio emet la tertúlia des d’Esplugues.
Què se sap i què no
✅ Descartat: violència masclista (no es coneixien), terrorisme gihadista (sense rastres de radicalització), minoria d’edat de l’agressor.
⚠️ Hipòtesi principal: brot psicòtic. L’home va proferir crits islamistes durant l’atac, però els Mossos ho atribueixen a possible «contagi o imitació» sense un procés real de radicalització.
❓ Pendent: per què la policia local no va intervenir malgrat els avisos previs. Aquesta és la pregunta que plana sobre el debat ciutadà i polític.
Font: Transcripció de l’àudio d’El Matí de Catalunya Ràdio (3Cat, 5/5/2026), contrastada amb ElCaso.cat, El Nacional, El Periódico i Diari ARA.