«Hauríem d’evitar plorar tot el dia»

Antoni Sansalvadó va néixer a Barcelona el 20 de juliol de 1939. És Doctor enginyer Industrial ETS II B (1964) i PDG de IESE (1972). Posseeix una àmplia experiència professional en el sector empresarial.

Va ser fundador d’Áreas, empresa de la que va ser durant 17 anys President i Conseller Delegat. President de Manoin, President de Serunion i Conseller de CORSABE S.A.

Actualment és el President del Banc dels Aliments de Barcelona.

Quins són els objectius principals dels Bancs dels Aliments?

Els Bancs dels Aliments van néixer a Arizona fa 40 anys veient que es destruïen aliments o es llençaven i que podrien haver estat aprofitats com a aliments comestibles. Quan dic perfectament comestibles em refereixo a que compleixen totes les regles sanitàries, és a dir, que no estiguin caducats, que estiguin en perfecte estat i en definitiva, que siguin comestibles però no comercializables. Existeixen aquests aliments perquè a vegades els fabricants fan una comanda que els hi han encarregat i resulta que fabriquen en excés, també poden haver defectes d’etiquetatge, restes de promocions o quan hi ha propera la data de caducitat. Així, van veure que hi ha entitats que llencen aliments i persones que els necessiten, aleshores van muntar la idea de Banc, un organisme que fes de pont. El Banc de Barcelona va ser el primer que es va muntar a l’Estat Espanyol. A les empreses se’ls li ha de fer veure que podrien aprofitar aquests aliments tot i que cada vegada ho fan millor. Però la realitat és que als abocadors segueixen arribant molta quantitat d’aliments, que en algun moment de la seva cadena de fabricació es podrien haver aprofitat. 

Segons un estudi de la FAO els europeus llencem 280 kg d’aliments a l’any a les escombraries. Creu que tant les persones com les empreses s’han d’acabar de conscienciar de tot el malbaratament d’aliments que produïm?

Les persones a vegades sí que quan comprem ho fem en excés. Comprem més del compte, ho guardem a la nevera, es passa i ho acabes llençant a les escombraries. De la idea de malbaratament hem anat prenent consciència en els últims temps, abans no hi pensàvem, no pensàvem que hi ha gent que ho necessita i que ho pot aprofitar. A mi també em va impressionar els 280 kg, hi ha països com és el cas d’Anglaterra que llencen molt més que altres. Jo crec que hem de fer un canvi, ens hem de conscienciar perquè és un producte primari, el de més necessitat. Per tant hem d’evitar que això es malbarati. I, com he dit, ara també ho veiem més perquè veiem la necessitat que hi ha, en alguns moments de benestar no ens hi hem fixat però ara que veiem com la gent va a les escombraries a buscar sí que ho fem.

El Banc d’Aliments s’ha vist afectat per la situació de crisi actual? Perquè tot i aquesta situació, durant els primers nou mesos d’aquest 2011 han recollit un 16% més d’aliments que l’any passat…

Nosaltres hem rebut un 16% més perquè les empreses han sigut més sensibles i també per recaptes que s’han fet on les persones han aportat aliments. Però és que la demanda ha crescut molt.

Nosaltres des de finals del 2009 principis de 2010, que és quan la crisi va explotar, hem doblat. Nosaltres podem créixer però no donem a l’abast del creixement de la demanda.

És per això que ens hem imposat l’objectiu de créixer més. Seguint amb el que dèiem abans de la idea d’evitar el malbaratament s’hi ha afegit després una missió nova dels Bancs d’Aliments de tota Europa: és ser l’instrument per a conduir la solidaritat de les persones, de la societat civil que compra aliments i els dóna als Bancs.

Les entitats receptores de la vostra ajuda han augmentat en 26 respecte l’any passat. Poden fer front a totes les peticions d’ajuda que reben?

Nosaltres vam reflexionar sobre això, si en un moment determinat no agafar cap entitat més.Vam reflexionar i vam pensar que també hi ha d’haver solidaritat en aquest nivell, per tant, nosaltres seguim admetent entitats. Com ho fem? Quan una entitat demana aliments, el que fem és anar-la a visitar i un cop al mes es fa una reunió amb unes entitats que tenen experiència, persones del Banc i a vegades també de l’ajuntament o dels serveis socials de la Generalitat per parlar sobre l’admissió de més entitats.

La previsió per l’any vinent és que el nombre d’entitats i persones que demanen la vostra ajuda augmenti?

Ja sigui per entitats o per número de persones no baixarà i em temo que augmenti. En els últims mesos no ha augmentant amb la tendència que venia augmentant, però no es baixa. Un dels principals motius d’aquest creixement és l’atur. En una època anterior havia estat la immigració però ara no, al contrari.

Entre alguns dels programes i iniciatives que duen a terme trobem el Programa Escoles. Ens pot explicar en què es basa?

És un programa que va sorgir ja fa 4 o 5 anys i consisteix en que un grup de voluntaris, si l’escola vol, hi va i fa una xerrada a grups de nois a partir dels 12 anys aproximadament. Un dia ells fan de voluntaris i mouen a tota l’escola a que portin aliments. Normalment es dirigeix a aliments que siguin fàcils de portar de casa, com un paquet de llenties o d’arròs. Després, si volen, els més grans poden venir un dia al Banc i fan de voluntaris al magatzem. Es dediquen a preparar els lots per a les entitats.

La resposta de les escoles i els alumnes ha estat positiva?

Sí. De moment aquest últim any ja s’han fet 110 escoles. En total hauran col·laborat més de 30.000 nois i s’han recollit aliments del valor de gairebé 40 tones. Però no només està bé pel fet de recollir aliments sinó també per anar creant la cultura de solidaritat i del no malbaratament. Els nois són molt receptius, molt solidaris. El que passa que a vegades els tenim aïllats i crec que és molt bo fer-los conscients. La consciència de la dimensió que això té, sense fer-los angoixar però sent realistes crec que també és una funció que cal fer-la.

El programa d’aliments de la UE per aquest 2012 preveu reduir la inversió dels 74 milions d’aquest any a 18 per l’any que ve…com s’afronta això?

Sí, això és un tema molt preocupant. La UE té un programa que destina 500 milions d’euros per a matèria prima d’aliments. Fins ara la idea principal era comprar els excedents agrícoles que hi hagin i, com a vegades no es cobria els 500 milions, perquè no hi havia tants excedents, amb la resta es comprava matèria prima d’aliments en el mercat. Hi ha hagut països que són Alemanya, Dinamarca, Països Baixos, Anglaterra que s’han oposat a que es compri aliments que no siguin excedents, no admeten que la resta es pugui comprar. S’ha fet molta pressió, inclús en el Parlament Europeu s’ha guanyat, però Europa funciona d’una manera que per majoria es pot decidir un tema però després va a les comissions i si les comissions no ho aproven allò no tira endavant. No sé com acabarà, nosaltres ja ho tenim pensat i hem parlat amb el Ministeri d’Agricultura i Benestar Social de la Generalitat per tal d’intentar cobrir una part del que no rebríem d’Europa.

El ministre suec Eskil Erlandsson va dir respecte això que «és un problema nacional que s’ha de resoldre a nivell nacional…»

Sí, clar. Però actuem així amb els temes dels bancs? O quan hi ha problemes a la banca tothom diu: hem d’ajudar als bancs siguin del color que siguin? Crec que abans és aquesta petita ajuda per a aquests necessitats que a més és un procés molt directe i amb molt de rigor. Per altra banda jo tinc un altre argument i és que aquests milions de kg d’aliments que es van repartir a Espanya, es van fabricar i això ha fet bullir l’economia.

Els dies 25 i 26 de novembre se celebrarà el Gran Recapte…

És un recapte que el vam començar fa uns tres anys. Es fa a tota Catalunya, ens hem posat l’objectiu de doblar la xifra de l’any passat que van ser 400 mil. Volem arribar a 800 mil i per fer-ho hem de tenir molts punts de recollida, en tindrem uns 600 perquè pràcticament totes les cadenes de distribució s’hi han apuntat. Estem intentant arribar a tenir set mil voluntaris.

Quins aliments necessiten?

Primer que siguin fàcils de manipular, traslladar i, sobretot, que tinguin molt valor nutritiu. Com poden ser les llanties, l’arròs, l’oli o la pasta de sopa. Sí que procurem que no ens donin fruita fresca perquè això és difícil de mantenir, transportar i distribuir. Creiem que és una bona ocasió perquè si recollim això fem guardiola pels mesos baixos de l’hivern i primers d’any.

Quina és la valoració del que ha estat aquest 2011 pel Banc dels Aliments?

El 2011 ha estat un any difícil per a tot. L’empresa mitjana i petita si no té un cert recolzament dels bancs és difícil que vagi rutllant i moltes han abandonat. Hi ha més atur i hi ha molta més dificultat en temes de formació. En el nostre cas, com és la primera necessitat que detectes doncs també ha estat un any difícil.

Com es preveu que sigui l’any que ve?

L’any que ve en el que podem ajudar és en fer més esforç i intentar cobrir més les necessitats. El panorama exterior no millorarà. Però no siguem pessimistes, el que hauríem d’evitar és el plorar tot el dia. Proposar-nos que la societat civil vegi aquest problema com a propi i que entengui que també hi ha de contribuir. Hem de tornar a que els valors siguin la justícia, la confiança i la solidaritat amb els altres. I ens en sortirem en quan a aquest tema de valors. Ara ja no val dir si això s’hagués fet…ara anem a veure com treballem.

Textos: Isabel González Álvarez
Font: ACPG