El bloqueig de facto de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha disparat el preu del cru fins a superar els 100 dòlars per barril, una situació que els experts qualifiquen ja d’insostenible per a l’economia global. Amb les reserves mundials de petroli consumint-se a un ritme accelerat, els grans analistes adverteixen que el món es troba a menys de quatre setmanes d’un punt d’inflexió que podria desencadenar una recessió en cadena.
JP Morgan eleva al 35% la probabilitat de recessió global
L’últim informe publicat per JP Morgan dibuixa un escenari preocupant. L’entitat nord-americana ha elevat la probabilitat d’una recessió de l’economia mundial fins al 35%, una xifra que no es veia des dels pitjors moments de la crisi energètica dels anys 70. El banc alerta que si l’estret d’Ormuz continua tancat, el preu del barril de Brent podria disparar-se de forma «no lineal» fins als 150 dòlars, un nivell comparable als grans xocs petroliers del segle passat.
En aquest escenari, la inflació es dispararia més de 2 punts addicionals i el creixement global es reduiria en 1,6 punts percentuals. «Estem parlant d’un període d’estanflació amb diversos trimestres d’inflació alta i creixement per sota del potencial, o directament una recessió global», adverteix el banc.
«El punt d’inflexió és clarament el juny»
Frederic Lasserre, cap de recerca de Gunvor —un dels majors comercialitzadors de petroli del món—, ha estat contundent en declaracions al Financial Times: «No tenim mesos. El punt d’inflexió és clarament el juny. Això va més enllà de la gasolina a les benzineres; implica el tancament d’indústries i l’entrada en recessió».
L’expert alerta que la magnitud de la interrupció del subministrament —la més gran de la història dels mercats petrolers— no té precedents. «Aquest és el moment en què alguna cosa ha de cedir», sentencia.
Un xoc extern que actua com una pujada dràstica d’impostos
L’economia global ja s’enfrontava a múltiples riscos abans del bloqueig de l’estret d’Ormuz. Paradoxalment, l’excés de cru mundial havia funcionat com un vent de cua per a l’economia, actuant com una mena de rebaixa d’impostos que impulsava el consum dels països més avançats i de grans potències com la Xina i l’Índia.
Ara, amb un cru disparat i escassejant, l’economia global pateix l’equivalent a una dràstica pujada d’impostos en un moment del cicle que ja semblava fràgil. I el pitjor, adverteixen els experts, encara pot estar per arribar.
Per què els mercats no estan en pànic… encara
Christof Rühl, investigador principal del Centre de Política Energètica Global de la Universitat de Colúmbia, explica al Financial Times que l’aparent calma als mercats financers té una explicació racional: els inventaris de cru estaven en nivells molt alts quan van començar els atacs contra l’Iran, i els mercats encara preveuen que la guerra cessarà abans que les reserves mostrin signes de tensió.
Tanmateix, Rühl adverteix d’un factor clau: «El consum de petroli avui dia està més concentrat en usos d’alt valor i en àrees on no hi ha substitut, com el transport terrestre, aeri i marítim». Aquestes són activitats econòmiques fonamentals. Un cop interrompudes, és probable que es produeixin efectes en cascada a tota l’economia.
Conseqüències per a l’economia catalana i espanyola
Espanya, com a país altament dependent de les importacions de petroli (més del 97% del cru consumit prové de l’exterior), es troba entre les economies més vulnerables a un xoc energètic d’aquesta magnitud. Els sectors del transport, la indústria manufacturera i l’agroalimentari serien els primers a notar l’impacte d’un cru per sobre dels 150 dòlars.
Les economies modernes basades en serveis, com la catalana, no tenen via d’escapament. Amb les interrupcions en el transport, les cadenes de subministrament —ja tensionades per crisis anteriors— es tornen extremadament vulnerables. Com més es prolongui el bloqueig, major serà la probabilitat d’un ajust sobtat en forma de crisi, en lloc de la recessió de creixement lent a la qual ens havíem acostumat.
Font: El Economista