Sopar dels amics de l’art d’Esplugues

20130616-182813.jpg

Carme Suñe i Loreto Montané, Rosario Herrera a la esquerre. Pol Ribó i Placid Maria en foto panoràmica.

La cita en el Restaurant Ninus d’Esplugues. Eren una mica més de les 9h. quan va arribar el primer soci a la trobada del sopar d’Amics de l’Art, després van anar arribant la resta, fins a un total de 32 persones. El local albergava un parell de taules
disposades per al sopar, amb força elegància. A grans trets, el menú constava d’entrants (Torrada d’ibèric, croquetes, llagostí arrebossat i un Carpaccio de peus de porc) i el segon plat, a escollir entre, (Tronc de lluç, llom de bacallà, entrecot de vedella, costelles de xai o magret d’ànec). Tots teníem el dubte sobre el tipus de sopar que ens anaven a oferir, que podria ser, o el tipus de plat de tota la vida, o el plat d’última tendència, on
prevalia la qualitat, a la quantitat.

A poc a poc ens van començar a servir les tapes elaborades per la Cheff, d’exquisit sabor i recolzades amb un vi negre d’un celler de Tarragona, amb nota de tast de 7,8 , molt olorós i rotund al paladar. Després van arribar els segons plats més consistents i també amb una presentació exquisida, igual que si fossin veritables obres d’art. I finalment ens van servir les postres que va consistir en un gelat i Browni, a escollir, i un cava brut d’un celler d’Olesa, que en la meva modesta opinió, no va aconseguir arribar a la qualitat de la resta de components del sopar. Entre tapa i tapa, la gent anava fent els seus comentaris, la zona Nord de la llarga taula, era la més animada, fins i tot el més simpàtic del grup es va atrevir amb algunes cançons cantades a capela. Durant les postres a Xavier els alumnes amb molta il·lusió, li van regalar unes ampolles de cava brut Juve Camps i una estada per assaborir les delícies d’un bany i massatge àrab a Barcelona. També durant la vetllada es va signar una carta dirigida a l’alcaldessa, sol·licitant de nou un local per a exposició permanent del CADE , que se li farà arribar en els propers dies. Va ser una vetllada agradable i una forma de retrobar-nos, i passar una estona junts, explicant anècdotes i en alguns dels assistents no obstant això, recordant amb nostàlgia, la qual cosa era menjar uns peus de porc a la manera antiga. Hi ha gustos per a tots.

CADE