Presó per a Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa.

El jutge del Suprem fa cas de la fiscalia i dicta presó incondicional per als cinc processats per rebel·lió.

[3/24] El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit enviar a presó preventiva i incondicional els cinc polítics independentistes que havia citat aquest divendres. Són Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva. Tots ells estan processats per rebel·lió, i alguns també per malversació.

La fiscalia ho havia demanat per a tots

La fiscalia del Tribunal Suprem havia demanat presó sense fiança per a tots els compareixents d’aquest divendres perquè considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva. L’acusació particular exercida per Vox havia fet el mateix.

La vista per revisar les mesures cautelars s’ha fet amb tots els compareixents alhora, i quan ha acabat, cap a les tres de la tarda, Llarena ha donat permís als cinc citats per sortir de l’edifici del Tribunal Suprem. Han pogut ser fora fins a les 5 de la tarda.

Quan han tornat a entrar s’ha viscut un moment complicat. Una munió de periodistes ha encerclat als processats per obtenir les imatges i fotogafies. Hi ha hagut empentes i alguns crits. Jordi Turull ha demanat als mitjans que respectessin el moment.

“Hem pogut dir tot el que volíem dir”

No es coneixen detalls dels arguments que han fet servir els processats davant Llarena. Josep Rull ha explicat a la sala de premsa del Suprem “hem pogut dir tot el que volíem dir amb convicció i serenitat”.

Els advocats de l’acusació particular de Vox han explicat que tots han denunciat que la causa és política i que està servint per criminalitzar les seves idees.

Segons Vox, també han dit que no renuncien als seus objectius polítics i han reclamat diàleg polític amb el govern espanyol. Jordi Turull també hauria recordat al jutge que aquest dissabte hi ha convocat el segon ple al Parlament per a la seva investidura.

Vox diu que Turull s’ha queixat de les filtracions a la premsa de documents d’aquesta causa i de la sensació que ja està tot escrit. Segons aquesta versió, Llarena ho hauria negat.

Marta Rovira ha sortit d’Espanya

Aquest matí de divendres també estava citada Marta Rovira, secretària general d’Esquerra, que no hi ha anat i ha anunciat per carta que marxa “a l’exili”. La decisió ha estat criticada per diversos membres del govern espanyol, que l’han titllat de “flac favor” als seus companys.

Sobre Rovira i la resta de processats que són fora d’Espanya, la fiscalia ha demanat al jutge que dicti una ordre de detenció internacional. Aquest és un dels tres passos necessaris per poder demanar la inhabilitació o suspensió de càrrec d’aquests polítics.

Perquè es doni el supòsit de la suspensió o inhabilitació, cal que es compleixin tres condicions: el jutge els ha de processar necessàriament per rebel·lió (fet que ja es compleix), la interlocutòria ha de ser ferma -ja que les defenses hi poden presentar recurs- i els encausats han d’estar en presó preventiva.

25 processats en total

Els polítics processats s’han presentat davant del jutge quan ja s’havia fet pública l’ordre de processament, que en total inclou 25 persones. A 13, el gruix del govern Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Marta Rovira, se’ls procesa pel delicte més greu, el de rebel·lió. A alguns també els processa per malversació, i a d’altres, per desobediència.

De fet, han comparegut davant Llarena tots els processats per rebel·lió que no són a la presó o a l’estranger.

El magistrat subratlla hi que veu risc de reiteració delictiva i els imposa una fiança de més de dos milions d’euros pels suposats diners malversats.

Una investidura en suspens

De la decisió de Llarena en depenia també una segona volta del debat d’investidura de Jordi Turull, que s’ha presentat al Suprem sense ser president i amb un nou informe de la Guàrdia Civil, conegut just aquest dijous, que l’assenyala com una de les persones més rellevants en el procés. Carme Forcadell i Dolors Bassa ho han fet havent renunciat aquest dijous a la nit al seu escó per, diuen, no condicionar l’activitat del Parlament.