Les retallades a l’ensenyament públic

 La burocràcia torna a ofegar els mestres, els professors, els alumnes i les famílies

Deures per al nou curs

Horaris, ús dels portàtils i menys despeses: les escoles corren per a adaptar-se als canvis de Ensenyament

• Els adults també van de colònies

Les presses recorren aquests dies les escoles i instituts de Catalunya. Ensenyament ha introduït canvis substancials en el funcionament dels centres, que haurien d’estar llests el 12 de setembre. Amb els alumnes de vacances, toca posar a punt les classes per a incorporar a 15.000 nous estudiants amb els mateixos docents que aquest any. Els horaris, els reforços, els ordinadors o la reducció de despeses corrents són alguns dels reptes. Així serà el nou curs.

1- Nou horari  sense la sisena hora

La desaparició general de la sisena hora afectarà a les classes de reforç, les activitats escolars i la jornada lectiva. La majoria d’escoles públiques passa a donar cinc hores al dia en lloc de sis, mentre que l’escola concertada manté les sis hores de classe –la paguen les famílies–. Com els centres públics es queden amb una hora menys, els alumnes s’aniran abans a casa. Aquest mes s’han succeït els claustres i consells escolars per a acordar el nou horari i decidir com es distribuïxen les cinc hores de classe. La majoria d’escoles tancarà les portes a les 16.30 hores, amb dues hores i mitjana de descans al mig dia, encara que la sortida pot anar de les 16 h a les 17 h. A pesar d’això molts centres han sol·licitat fer jornada intensiva tot l’any. Ensenyament ha rebut un bon nombre de peticions en aquest sentit, però ha dit que no a totes. Es tracta en la majoria de casos d’escoles que han consensuat l’horari amb els pares i que organitzen activitats per les tardes. Moltes escoles també han sol·licitat seguir amb la sisena hora sense èxit.  A Esplugues pràcticament despareix la sisena hora i les retallades afectaran força la población en edat escolar, pel que fa a l’educació infantil, primària i l’ESO.

2- Classes de reforç que organitzaran els centres

Altra de les conseqüències de la supressió de la sisena hora. Les escoles públiques que la perden oferiran una hora al dia de reforç escolar fora de l’horari lectiu als alumnes que vagin pitjor en els estudis i també als alumnes superdotats. Són els centres els qui decidiran l’horari d’aquests reforços i quins mestres destinen a això. Ensenyament defensa que així es potenciarà l’atenció individualitzada. Els directors de les escoles del Tarragonès i del Berguedà han enviat una carta a Ensenyament en la qual reclamen destinar els recursos del reforç escolar dintre de l’horari lectiu perquè creuen que així es beneficiaran més alumnes. En les escoles situades en entorns desfavorits i en la majoria d’escoles rurals (400) la sisena hora es manté perquè els alumnes tinguin accés a la biblioteca, internet o a ajuda per a fer els deures. “Si la sisena hora és positiva per a aquests centres, per què no va a anar bé en la resta?”, es pregunta la presidenta de la federació de AMPAs  (FAPAC), Imma Fuyà. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, defensa que la sisena hora no perjudica, però tampoc aporta excessius beneficis als centres que ja tenen una bona base. Part dels mestres afirma no obstant això que ha permès reforçar àrees com llengua, càlcul o art.

3- Les AMPAs  s’organitzen

La polèmica de la sisena hora va en augment. Tant FAPAC  com AMPAs del Barcelonès i el Vallès occidental s’estan organitzant per a reclamar la continuïtat de l’hora extra i algunes sospesen pagar-la de la seva butxaca. De moment recullen signatures i envien cartes a Ensenyament  demanant que reconsideri la decisió. El Parlament va aprovar un mandat perquè seguís com a mínim un curs més, però  Rigau va dir que amb els pressupostos actuals la mesura no pot continuar. La responsable d’ensenyament de CCOO, Montse Ros, calcula en canvi que, com els mestres donaran una hora més de classe a la setmana, seria viable mantenir-la: “així tindríem un curs per a estudiar alternatives i consensuar-les sense precipitar-nos”.

4- Combatre  el fracàs escolar

El Govern ha situat la lluita contra el fracàs escolar entre les seves prioritats. L’hora extra de reforç per als endarrerits que aplicaran els centres a partir del curs que ve va en aquesta línia. També es treballa a millorar la formació inicial del professorat amb les universitats. Falta per concretar el pla d’impuls de la lectura i l’escriptura que va anunciar la consellera. El Departament aprofitarà a més les dades de l’avaluació de sisè per a actuar en els centres que pitjor vagin i estendrà bones pràctiques dels quals millor funcionen. No haurà un pressupost extra per a això, així que s’opta per millorar polítiques educatives i optimitzar.

5- El repte dels barracots i les despeses corrents

Catalunya necessita 108 escoles i instituts nous per a eliminar els barracots, però la partida en el pressupost d’Ensenyament dedicat a construccions s’ha reduït un 30%. “Caldrà prioritzar el dret a l’estudi abans que el dret a l’edifici”, ha explicat Rigau. Aquest curs va començar amb rècord de barracots a Catalunya (1.057), encara que la conselleria només acabarà les obres que ja estan licitadas. Aquests últims mesos han augmentat les protestes de AMPAs que reclamen una escola, així que la conselleria té aquí un espinós assumpte que resoldre. El pressupost d’Ensenyament es va reduir un 7,4% respecte l’any passat, quedant en 4.900 milions d’euros i altra de les partides que es reduirà és la de despeses corrents d’escoles i instituts. Encara que la retallada serà menor del 20% temut, els centres haurien de funcionar amb menys diners, una mica que veuen difícil.

6- Combinar ordinadors i llibres i retorn dels exàmens de setembre

Quant a la secundària, la principal novetat arriba amb el gir en el programa de digitalització de les aules i la volta dels exàmens de setembre. Rigau  prefereix que els portàtils siguin propietat del centre i no de l’alumne com fins a ara. A més, opta per combinar ordinadors i llibres en paper, i estendre les pissarres digitals i els portàtils a primària. Els 387 instituts que ja estan dintre del programa 1×1 (un portàtil per alumne) decideixen aquest mes si volen continuar amb el programa o no. Si ho desitgen, els nous alumnes de 1º d’ESO seguiran utilitzant el portàtil en les mateixes condicions que els seus companys de cursos superiors. En total són 31.000 estudiants, que se sumarien als 78.000 que avui dia ja tenen el seu propi portàtil en l’aula. Però aquests centres tenen altra opció, la preferida d’Ensenyament i que vol estendre als 187 instituts públics que encara no s’han incorporat al 1×1: comprar ordinadors per al centre sense l’aportació de les famílies. Existeix el risc que es creuen dues xarxes d’instituts: els del 1×1 i els quals queden fora d’ell, encara que està per veure com segueix el programa en els pròxims anys. Els exàmens de recuperació regressen al setembre del 2012, una vella reivindicació dels professors, acompanyada de deures d’estiu.

Font: Maite Gutiérrez, lavanguardia.com