L’avortament fa un pas enrere de 30 anys

20131223-071339.jpg

Els casos de malformació fetal se supediten a l’efecte en la salut psíquica materna. Violació i risc per a la mare, els únics supòsits per poder avortar de manera legal.

[El Periódico] El Consell de Ministres va aprovar ahir la norma que eliminarà d’un cop de ploma el dret de les dones a avortar lliurement. L’avantprojecte legal no elimina completament la possibilitat d’interrompre un embaràs, com els hauria agradat als autodenominats grups pro vida i a l’ala més retrògrada del PP, però sí que introdueix una infinitat de traves i requisits que han de complir les gestants que vulguin sotmetre’s a la intervenció, de manera que quan la norma vegi definitivament la llum, d’aquí més d’un any, Espanya s’allunyarà considerablement dels països del seu entorn europeu per situar-se entre els estats amb legislacions més severes.

L’oposició, el col·lectiu mèdic i associacions de dones van lamentar que la norma suposi una retorn al passat, que faci gairebé impossible l’avortament i que resolgui amb un «nyap jurídic» el tema de les malformacions, que es vincula al risc per a la salut psíquica de la mare. A parer seu, hi haurà més avortaments clandestins i viatges a l’estranger.

EL NO NASCUT ABANS QUE LA DONA / El nom del text legal ja és per si mateix significatiu: llei per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. És a dir, els interessos del no nascut se situen davant dels de la gestant, que a més a més de veure’s en la tessitura de prendre una de les decisions més difícils de la seva vida, haurà de superar diverses traves burocràtiques que endarreriran el moment en què se sotmetrà a la intervenció, si no la impedeixen completament.

El Govern ha fet tirar endavant el text després de dos anys de tensa divisió entre els ministres partidaris d’aprovar un text molt dur i els que se sentien còmodes amb la legislació que va estar vigent a Espanya des del 1985 fins que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar, el 2010, l’actual llei de terminis, que l’avantprojecte aprovat ahir derogarà íntegrament quan entri en vigor. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va reconèixer ahir, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que l’Executiu s’ha pres un «període de reflexió certament ampli» i ha meditat «molt sobre les seves pròpies propostes». El resultat consisteix a tirar pel carrer d’enmig per satisfer les posiciones enfrontades. Tal com va avançar EL PERIÓDICO dilluns passat, no es podrà avortar sota el supòsit de malformació fetal, és a dir, la normativa és més dura que la del 1985, però per agradar al sector més incòmode amb els canvis es deixa la porta oberta al fet que les gestants al·leguin que portar al món un nadó amb greus anomalies els genera un risc psíquic i així puguin interrompre el seu embaràs.

En resum, si la primera norma de la democràcia despenalitzava l’avortament en tres supòsits (violació, risc per a la salut de la mare i malformació fetal), la norma de Gallardón només el permet en els dos primers i els restringeix considerablement. En el cas de violació, on no hi ha hagut debat, es requereix que la dona agredida hagi denunciat l’atac i que l’avortament es porti a terme durant les 12 primeres setmanes de gestació.

LES ANOMALIES / Pel que fa al supòsit de la salut de la mare, si amb la llei del 1985 es necessitava l’acreditació d’un metge, ara l’embarassada haurà de comptar amb la firma de dos metges de l’especialitat corresponent a la patologia que pateixi (psiquiatres si s’acull al risc psíquic, el que al·legava abans la majoria) i que treballin en un centre hospitalari diferent d’aquell on finalment es porti a terme l’avortament. És a dir, com que el 97% de les intervencions d’interrupció de l’embaràs es fan en clíniques privades, la dona haurà d’anar-se’n a una altra clínica i pagar de la seva butxaca l’informe que han de firmar dos facultatius per poder interrompre el seu embaràs. La intervenció en si seguirà sent sufragada per la sanitat pública.

En cas que esperi un nadó amb anomalies incompatibles amb la vida, l’informe sobre la salut psíquica de la mare l’haurà de firmar un sol metge i un altre haurà d’acreditar el risc fetal. A partir de la setmana 22, la gestació només es podrà interrompre si es detecta llavors una malformació en el no nascut com pletament incompatible amb la vida o si hi ha risc que la mare mori. En els dos casos, no serà un avortament sinó un part induït.