Crònica del VIII MOTOR BAIX CLÀSSIC D’#ESPLUGUES 2016.

Què ?, com us “heu quedat”? … ¿Sense paraules eh ?. Ja ens imaginàvem que el cartell de la concentració d’aquest any us anava a deixar sense alè. I no és per menys, la Jordina Ribó sempre ens sorprèn. 

Havíem començat mesos abans a preparar aquest esdeveniment. A més del treball de coordinació de tasques miràvem les previsions del temps des de feia molts dies. Al començament no pronosticaven ni vent ni pluja i respiràvem alleujats, però l’última setmana deien que plouria. No obstant això vam treballar amb decisió i varem agrair (i de quina manera) l’aclarit del diumenge a mesura que anava transcorrent el matí. 

Bé, anem al gra.
La primera recàrrega de piles. Diumenge, a les 9,00 del matí tot preparat (el que vol dir que unes quantes persones varem matinar per això). I a partir de les 9.05 del matí van començar a arribar participants, i ja es podia degustar un bon esmorzar. Inscripcions, salutacions i abraçades, algun que altre “Oh!” davant les motos que anaven arribant. A poc a poc, s’anava omplint la plaça de joies sobre rodes i joies amb cor … Ah, i els col·laboradors del club que estaven per tot arreu (com Déu) i així durant tot el matí.
Mentre nosaltres vam esmorzar i ens vam preparar per a la ruta ells conspiraven per no deixar ni un racó de la ruta sense control. Bon treball, amics!.
I puntuals a la cita sortim de la plaça, a les 10,45 del matí, per recórrer els 35 Km de la ruta. Difícil de descriure aquest moment, cal viure-ho! No sé si l’adrenalina infla el cap, però a mi m’estrenyia el casc …
Per a totes les moteres i motoristes, amics de la concentració d’Esplugues. Un any més som a la Plaça Santa Magdalena acompanyats de la policia municipal i a les 10.45 vam arrencar fent una passejada per els carrers més emblemàtics d’Esplugues, tot seguit abandonant la ciutat direcció Molins de Rei, on vam fer una parada per reposar forces. Un trajecte que va enamorar a molts moters i moteres. Vam creuar per varies poblacions del Baix Llobregat, transitan els pobles pels seus principals carrers, creuant salutacions amb els veïns que gaudien d’aquesta festa, una ruta coneguda en el seu primer tram però amb algun canvi que ens portaria fins a Molins de Rei … Un 

traçat preciós, dut a bon ritme, amb parada tècnica, i ens vam endinssar a la carretera de Collserola Dirección Vallvidreres, uns rèbols per gaudir-los. 

Vam arribar fins a Sant Bartomeu de la Quadre, on també la població esperava la nostra arribada. Alguna moto va tenir un petit contratemps. Però allà estaven els nostres amics del Moto Club i al final tots junts finalitzaríem el circuit, vorejant el Baix Llobregat, i compartint el traçat amb una multitud de ciclistes, tot plegat desfrutant el moment, (veieu com sí compartim moltes coses importants). Després, en arribar a la Santa Creu d’Olorda, varem recuperar les pulsacions, no envà començava el descens. La parada en el mirador, una autèntica joia per la vista, ens va fer recuperar el pols i l’assossec. Vam gaudir de l’entorn i dels minuts de conversa entre nosaltres. La veritat és que, a gust hagués aturat el rellotge, però calia pensar en tornar al nostre punt de arribada, a Esplugues, on ens esperaven per al lliurament de records. A les 12.15 hores vam tornar a arrencar direcció Barcelona fins a arribar a Esplugues, a la Rambla del Carme. Allà vam poder gaudir al finalitzar del lliurament de records per tots els participants, la regidora d’esports Sra. Montserrat Zamora els lliurava en mà. 

El nostre millor valor, el de l’associació, l’humà. Al retrobar-nos cada any, amics. Gràcies.
Seríem ingrats si, des d’aquí, no féssim públic el nostre reconeixement a totes les persones que heu col·laborat en la Concentració. Des de la confecció del cartell i la seva difusió, els Clubs, l’Ajuntament, voluntaris i patrocinadors, col·laboradors a l’ombra i sense fer bulla … mitjans de difusió i comunicació, etc. Segur que em deixo algú però el meu disc dur, cada dia dóna per menys. A totes i tots els que sentiu aquesta concentració i aquest poble amb una mica d’afecte, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.
L’any que ve MÉS.