1 comment for “Contactar

  1. Joan Vilalta Llavina
    Octubre 30, 2014 at 9:25 am

    Ahir vaig assistir a una conferencia del Sr. Martí Anglada, organitzada en el col·legi d’aparelladors de Barcelona sobre “MIRADA EUROPEA SOBRE CATALUNYA”.

    La sessió va ser molt interessant i crec que qualsevol persona que estigui interessada en l’actual procés de sobirania de Catalunya hauria estat encantada d’assistir-hi. Per axó, per les persones que estan interessades en el procés d’independència de Catalunya, intentaré resumir el que es va dir o jo vaig entendre:

    1. Europa ens està mirant atentament. Els valors inalterables que Europa valora són; l’estabilitat, la democràcia i la legalitat.
    2. Europa esta dividida en dos grans blocs: Alemanya i França, deixant els anglesos al marge, ja que no estan en la zona euro. Nosaltres estem a la zona de França. Alemanya no farà ni prendrà mai cap iniciativa sobre Espanya sense comptar amb el beneplàcit de França. Hi ha un respecte mutu, que no es trenca mai. Cal mirar el mapa, estem al costat de França.
    3. Els països d’Europa no faran res en contra dels seus interessos. Les opcions econòmiques de Catalunya independent o no, estan sent analitzades i estudiades atentament per Europa. És clar, i ningú ho posa en dubte, que Catalunya independent és viable econòmicament, el problema és si Espanya sense Catalunya podrà pagar el deute. És clar, que és molt important per Europa que, com a mínim , Catalunya haurà d’assumir un 19% del deute espanyol si no es vol tenir problemes de solvència per part d’Espanya (el 19% és assumible per Catalunya i és inferior a la situació actual tenint en compte el dèficit fiscal existent), . Realment podríem estar parlant d’assumir entre un 13% o 16% dl deute espanyol, però del 19%, quasi segur que no ens lliurem.
    4. Estabilitat no vol dir necessàriament mantenir el “Status Quo” actual. Espanya té problemes greus d’Estat, les situacions desestabilitzadores de Catalunya i País Basc no són bones per Europa i la seva economia. És molt millor canviar l’actual “Status Quo” i deixar solucionat d’una vegada per sempre el problema català. Això vol dir que, si democràticament i legalment Catalunya vol ser independent, Europa forçarà Espanya a pactar una solució (independència o tercera via) amb Catalunya.
    5. Democràcia per Europa vol dir que en unes eleccions clarament plebiscitàries, el bloc sobiranista ha d’obtenir un mínim del 50% +1 dels vots emesos. Això vol dir que pràcticament son 2/3 del Parlament. Igual com va passar amb el països Bàltics; Estònia, Letònia i Lituània.
    6. Unes eleccions són plebiscitàries quan una part dels partits polítics (amb llista unitària o no) posen en el seu programa, clarament, que són independentistes i que en el cas de guanyar faran la Declaració d’Independència. Les declaracions d’independència sempre són unilaterals, cap país ha donat de bon grat la independència a un altre. Per tant, no s’ha de dir DUI si no DI. En el països Bàltics els partits es van presentar en dos llistes sobiranistes. Per la llei d’Hondt hi ha poca diferència entre una o vàries llistes (sempre que no siguin més de 3). El bloc de partits no sobiranistes no son els que marquen si les eleccions són plebiscitàries o no, només que una part de partits introdueixi com a punt únic o principal la sobirania i declaració d’independència ja ni ha prou. Europa això ho té molt més clar que els espanyols.
    7. Una vegada guanyades les eleccions, amb el 50%+1 del vots, i declarada la independència, s’ha obtingut la legalitat per establir un procés de negociació per pactar les condicions de la independència. Normalment un termini d’any, any i mig. Acabat aquest termini si no s’ha arribat a cap pacte és te la legalitat per Proclamar la Independència (amb els problemes que puguin derivar-se d’estar o no en l’UE). Europa ja s’ocuparà de forçar l’Estat espanyol a pactar unes condicions per la independència o per una tercera via o inclús a Brussel•les s’està parlant d’una quarta via que possibilitaria a Catalunya ser un Estat (semi independent) però amb diàleg directe amb l’UE. La pela és la pela i Europa no permetrà perdre Catalunya del seu control. El mestre Anglada defineix aquesta quarta via com els limbs, ni cel ni infern, hi som, però no hi som.
    8. Per poder treure’ns de l’UE, Espanya haurà primer de reconèixer que som independents, fins a les hores, serem als limbs. Una vegada reconeguts per Espanya, si no hi ha reconeixement tampoc tindrem d’assumir el 19% del deute espanyol i Europa no acceptarà inseguretats i possibles problemes de solvència per part d’Espanya. Europa forçarà l’acord.
    9. Interessos dels països. França ha tingut, té i tindrà interès per controlar Catalunya, igual que Navarra i el País Basc. Històricament França i Catalunya van néixer juntes. Si França no pot tenir Catalunya, sempre preferirà una Catalunya independent que una Catalunya amb Espanya. Alemanya farà el que França digui. Anglaterra té un gran interès en la independència de Catalunya i ara molt més, quan ja té assegurat la seva unió amb Escòcia, EEUU farà el que Anglaterra digui. La resta del món farà el que EEUU, Anglaterra i Alemanya diguin. Dels països “latinoamericanos” no cal dir les ganes que tenen de portar la contrària a Espanya amb el beneplàcit d‘EEUU.

    En resum tot depèn de nosaltres: si aconseguim treure uns resultats del 50%+1 dels vots, no hi haurà ningú que pugui parar la independència o, en el pitjor dels casos, una tercera via amb garanties i control d’Europa amb reconeixement internacional com a nació, independència fiscal i amb unes atribucions sobiranistes vinculades amb Espanya o potser amb la UE directament.

    El 9N és una mostra de la nostra voluntat. Tot català que vulgui el reconeixement com a nació ha d’anar a votar, però el verdader referèndum serà a les pròximes eleccions autonòmiques.
    1. SI SI
    2. DI
    3. PI

    Joan Vilalta Llavina
    29 d’octubre 2014

Deja un comentario